dijous, 30 de juny de 2011

la mateixa estaca, però no hi fa res



llegeixo sempre -o sovint, que sempre és massa temps- aquell desanim de què res no podem fer o de què res no sabem fer...

Fa 40 anys hi havia un dictador i era "fàcil" saber qui era l'estaca. Ara, l'estaca no és personalitzable. És un sistema econòmic que té molt de poder. I que no el vol perdre. Els governs han de "negociar" amb els bancs i institucions financeres?

No són els mateixos governs que es vanen de tenir mar dura amb els terroristes? I quina ma dura tenen amb aquests terroristes econòmics?

No. Amb aquests hi negocien...

I els hi acaben donant les gràcies, o els hi acabaran donant i pagant, per "salvar" estabilitat i progrés. Algú acceptaria que qualsevol govern financés ETA o ALQUAIDA per evitar que seguissin creant terror?  Perquè s'accepta, doncs, la pressió de bancs i financeres - que han estat els que han creat el crak del sistema capitalista- per mantenir-ho tot igual o pitjor?

Raons d'estat? una merda...!

Ara la dictadura és la del capital. Ets allò que vals. I la majoria de nosaltres no valem res. Perquè només som persones.

Fa 40 anys cantàvem fluixet la cançó... sense saber cap on aniríem. Ara, cal recordar-la. És igual que hi hagi líders o no. Cal recordar a qui tenim a prop, que no volem seguir sent esclaus. Que no tot s'hi val. Que som persones. I que es fotin els diners i els deutes pel cul. Ben endins.

2 comentaris:

el paseante ha dit...

Bon post. Escolta't això (si vols).

http://rac1.org/versio/blog/banca-etica-en-que-consisteix/

A mi em va semblar un resum clar i entenedor de la situació actual.

culdolla ha dit...

els (in)humans som rarus de cullons...

raonadament tinc clar que hauria d'optar avui mateix per la "banca ètica". Però avui ja és dissabte i ho deixaré per dilluns...

En faré un post. T'ho prometo.

Som animals poc racionals. Però creiem. I a mi, escriure em serveix per clarificar-me. I per prendre decisions. Algunes circumstàncies m'obliguen, encara, amb coses del passat. Però res no és excusa. Quan hi ha alternativa.

Seguirà la conversa, paseante.