Poc a poc ens hem vestit i s'ha enfosquit el dia.
Tot a punt. La torxa mana.
Hem acompanyat la torxa. Al llindar del terreny de foc. Prou a prop per sentir trempar els tambors. Per deixar-nos cremar -poc i suficient- per les carretilles. Per passar por sense passar-ne. Per somriure amb els xiulets i aclucar els ulls amb els trons.
Hem ballat la dansa màgica del so del foc. Mans a les espatlles i seguint el ritme d'uns hereus que encara no saben que ho són i que ja són també veteranus.
Sant Joan al juliol. Emoció de foc que crema i que no. Estrena de samarreta cremada. Passar-ho bé. Tots tres.
2 comentaris:
Us ho vau passar bé. Ara, la llúdriga mamelluda és freaky, eh? (amb tot el respecte per les vostres tradicions mil.lenàries).
és una llúdriga canyera-postporno-sistemstar... jajajajajja
no vegis la vergonya que passen els menuts quan encara és de dia! :)
Publica un comentari a l'entrada