Voldria tornar a estar enamorat. Però no n'estic. Voldria no necessitar, però necessito. Voldria saber fer parèntesis, i no en sé.
Sé que es poden adormir sentiments sense estridències. Sense massa estridències. Sé que es pot enganyar el cervell. Sé que puc fer més suau l'absència. Sé que puc fer no absències.
Nervis que s'assequen.
Segueixes en el teu "vivosinvivirenmi", em deia una? Sí. Tot és molt més simple.
4 comentaris:
Una cosa positiva, ho vols, això diu molt.
No cal adormir sentiments, jo, tan sols, no hi penso.
I no estic pas "morta".
Tant de bo en algun instant la trobis aquesta persona, i més, perquè en tens ganes.
Un petó.
No tinc al cap trobar ningú. No pas ara. Si faig amb mi, ja faré prou. Un petó també per tu, bonica.
Tot arriba quan ha d'arribar. Buscar-ho quan no toca és predre el temps. Al menys jo ho veig així.
Ja fa força que no busco, paseante. Imagino que el temps ens ha fet arribar a conclusions semblants.
Publica un comentari a l'entrada