dimarts, 30 d’abril de 2013

crònica d'un aniversari








Aspencat - L'Herència


(després va ser abans: el sord va sentir com la melodia que no podia escoltar prou clarament, com una crisàlide, agafava volum i textura... com uns dits lliuraven cada múscul del clatell i les cervicals, deixaven de pesar. Música feta dits.)






ho volia mirar de fer bonic i explicar la història amb tot de metàfores filosòfiques i descripcions realístiques i escabroses.

No cal. El gat m'ha dit nenassa. I li he tallat el coll. Sort de portar una fulla de bisturí a sobre. Però no l'he pelat per això. No suporto els que van de sobrats. Li ha dit a la jenny, baixet... "havia de dir-li una mentida per treure-me-la de sobre. Ja saps com van aquestes coses".

Posa'ns el darrer tequila, jenny. I fes-nos dos ous ferrats, sisplau.

Amb la noia a la cuina, li he posat la mà esquerra sobre el muscle. "Avui no t'has afaitat, gat." La fulla d'inoxidable, entre l'índex i el cor de la dreta, ha segat d'arrel.

A 50 metres he tret el mòbil per fer una foto de la porta oberta del bar i del gat estès al mig del bassal. Hi havia tres missatges, tres dones que em desitjaven feliç aniversari.







Lletra de l'herència:

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!
Corre lliure pel poble la fera ferotge
Mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

EH EH OH OH!

Què vos passa valencians? On està la identitat?

EH EH OH OH!

Tu creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà

EH EH OH OH!

Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vareu sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà
I agafem l'herència que ens vareu deixar

Ei! Garrot , prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
Ei! No ens furtaran la il·lusió
Vareu sembrar una llavor d'Esperança
Damunt de l'escenari borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!

EH EH OH OH!

Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap

EH EH OH OH!

Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem per estimar la nostra llengua
I seguirem avançant!

EH EH OH OH!

Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va, que pitjor no anirà
Silenci i censura al canal valencià.
Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc l'últim que riu!!!





Un petit gest de compromís penjar el vídeo i la lletra.

Prou agressions policials a la llengua



koniek










2 comentaris:

el paseante ha dit...

El vas suicidar?

culdolla ha dit...

:)

em sembla que es va homociudar...