dimecres, 24 d’abril de 2013

d'amor i de vida

Cançons dels meus amors i de les meves vides.





Cançó de l'amor petit. Joan Manuel Serrat


Jo tinc un amor petit
i llaminer
com un infant.

Un amor escadusser
que mossega l'esquer
i no s'empassa l'ham.

Jo tinc un amor rumbós,
vermell i sucós
com una magrana.

Jo tinc un amor amic
que mata de gust
i que es mor de ganes.

Ni cec
ni tràgic
ni pactat.

Ni etern
ni màgic
ni llogat.

Rajant-me pels descosits,
tinc un amor petit,
tinc un amor petit.

Jo tinc un amor petit
nou, com el temps
de la saó,

que es crema com l'encenall,
arriba a cavall,
i s'enfila als balcons.

Jo tinc un amor company
que no duu records
ni deixa penyores.

Jo tinc un amor per tu
que es posa a ballar
quan li donen corda.




Fa uns dies era un túnel fosc. No tinc la paciència ni la constància a la meva vora. Però sovint m'agafa el rampell i faig destrosses, que porten una mica de llum.





Miau. Adrià Puntí





el planter




La catximba i els rostolls d'Angelina. umpah-pah


vull viure entre herbes,
vull cuidar el meu hort sí!
M´ensiborno amb l´esprit de la llibertat sembla,
sembla un antic somni dolç d´amor

d´un vell morrut hippiós, grenyut,
sarnós,escarràs, geniüt


No tinc res a perdre
dins aquestes quatre parets
sol que m´ inunden de valor
pel sol fet d´estar entre barrots
per acabar esquitllant d´aquest móoooooon


Encenc la rialla amb un bon misto,ès clar
jo no tinc res més a fer
serà que no puc
canviar de voravia 


no respiris si, si no es maria 
l´ ombra rasta
no ha tingut mai cap enveja al 
cos joiós viu
sols, dins d´una catximba 
dorm
dorm 
dorm 


Vull córrer entre gladiols morint curull d’esprit del polen
pres d’un delit, sóc desaforat, sé que és lo que hi ha,
per seguir a gust a gust a gust d’algú que fuig
a gust a gust a gust d’algú que fuig
anant tot xino-xano, xino-xano, xino-xano, xino-xano
filaré prim per poder estar feliç almenys un quart en mi,
o si més no rient amb un bon amic, sense cap regust
regust regust, tan sols un quart amb mi, sense cap disgust



Encenc la rialla amb un bon misto,es clar
jo no tinc res mes a fer
serà que no puc canviar de voravia

no respiris si si no es maria

l´ ombra rasta no ha tingut mai cap enveja al cos
joiós viu sols, dins d´una catximba dorm ,dorm 

Mai no és tard per viure nuu amb mi, dormirem sols
cremant un bon rostoll d’angelinaaaaa
fum verd fosc anem fumant, anem fumant tots dos
fum verd fosc anem fumant, anem fumant tots dos

fum verd fosc nem fumant... dins d’una catximba dorm, dorm 
El perfil sense cap traç té draps bruts amagats, ja ho saps
L’ univers mor..dons dins una catximba dorm, rovell merdós.
L’ orgull per be el sang pren molt bruscament, bona nit cargol!
L’ orgull per be el sang pren molt bruscament



(els rostolls d'angelina, diuen males veus, creixen a la vall de sant daniel)





Caruso. Luciano Pavarotti

Qui dove il mare luccica,
e tira forte il vento
sulla vecchia terrazza
davanti al golfo di Surriento
uno uomo abbracia una ragazza
dopo che aveva pianto
poi si schiarisce la voce,
e ricomincia il canto

Te voglio bene assai
Ma tanto tanto bene sai
É una catena ormai
Che scioglie il sangue tinto vene sai...

Vide le luci in mezzo al mare,
penso alle notti là in America
ma erano solo le lampare
e la bianca scia di un'elica
senti il dolore nella musica,
e si alzo dal pianoforte
ma quando vide uscire
la luna da una nuvola,
gli sembro piu dolce anche la morte
guardò negli occhi la ragazza,
quegli occhi verdi come il mare
poi all'improvviso usci una lacrima
e lui credette di affogare

Te voglio bene assai
Ma tanto tanto bene sai
É una catena ormai
Che scioglie il sangue tinto vene sai

Potenza della lirica,
dove ogni dramma è un falso
che con un po' di trucco e con la mimica
puoi diventare un altro
ma due occhi che ti guardano,
cosi vicine e veri
ti fan scordare le parole,...
Confondono i pensieri
cosi diventa tutto piccolo,
anche le notti là in America
ti volti e vedi la tua vita,
dietro la scia di un'elica
ma si, è la vita che finisce,
e non ci penso poi tanto
anzi, si sentiva gia felice,
e ricomincio il suo canto

Te voglio bene assai
Ma tanto tanto bene sai
É una catena ormai
Che scioglie il sangue tinto vene sai




Sense espines, sobreviuen.





Rapsodia Bohemia. The Queen



















Viatge d'anada. Sisa

Tots tenim dos ulls i un nas.
I una boca per parlar.
Tots tenim braços i mans
i por de fer-los funcionar.
Tots tenim el cel llunyà
de tan endins com l'amaguem.
Tenim orelles i dos peus
per escoltar i per caminar.

Som tan petits com els bolets
en un bosc d'arbres gegants.
Som tan petits perquè ens parem
i no volem anar més enllà.
Tots tenim por de la mort
que ens mostrarà tot el que som.
Tots tenim un cos de vent,
tot tenim un cos de pols.

I tots tenim: tots no tenim.
Tots som i no som tots iguals.
Però ningú pensa en el sentit
de les foscors i dels temors
que ens invadeixen quan, de nit,
ens mirem al nostre mirall.
I ens hi veiem tan esquifits.
Cadascun per els demés
i cadascun per ell mateix.
Tenim boca per parlar.
I tenim peus per caminar.
I tenim temps per viatjar.
Tothom que ho vulgui hi pot anar.
Diguem què esperes, doncs, per marxar.
No cal ser savi il·luminat.
Ni ser artista inspirat.
Ni ser científic diplomat.
Ni ser profeta ni ser sant.
Per penetrar la realitat
només cal veure-hi de bon grat.
Voler-hi veure amb claredat
i obrir els ulls de bat a bat.





Brotarà. Segur.



Fins que cal dir-se adéu. Joan Manuel Serrat

Es varen dir:
"Cal guanyar temps als somnis,
cal anar molt més enllà de les paraules.
Ser tal com som
de soca-rel.
Cremar les naus,
navegar a pèl
a cavall de la cresta de l'onada.

Amor valent per tu,
per guanyar terreny a la vida
i contemplar-la
compartint-la.
Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altre
i cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
i tastar-ho tot."

I ho varen fer...
guanyant temps als somnis
i compromesos, només, en les coincidències
i la mútua complicitat.
Eren llavor d'eternitat
compartint les joguines i les vivències.

Amor valent per tu.
Va cap on va i dura el que dura.
No hi ha marges
ni mesures.
Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altre
i cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
i tastar-ho tot.

Fins a la fi
cal guanyar temps als somnis.
Cal anar molt més enllà de les paraules,
ser tal com som i dir-se adéu
si el cada dia ha fet lo seu
i ens ha canviat les coses i a nosaltres.

Amor valent per tu,
per guanyar terreny a la vida
i esgotar-la
i "exprimir-la".
Fins que cal dir-se adéu.




I tot torna a començar. Sigui com sigui.


4 comentaris:

M. Roser ha dit...

D'això se'n diu un super-post...Poemes que són cançons, retalls de natura...
És curiós, jo que sóc Serratista de tota la vida, ves per on, aquestes dues cançons no les coneixia...
Em quedo amb l'ària " te voglio bene assai" i amb "fins que cal dir-se adéu"...
Bon vespre.

culdolla ha dit...

Bon cap de setmana, Roser.

el paseante ha dit...

Mira, parlant del Puntí... :-) No coincideixo gaire amb tu en qüestió de gustos musicals, però això és bo: hi ha més músics que es poden guanyar la vida.

culdolla ha dit...

t'has anat a fixar en el que no he posat la transcripció de la lletra?

Coincidim en gustos musicals molt més del que et penses, noi.

m'hi jugo un pèsol!!!!

:)