dilluns, 15 d’abril de 2013

sentir







NaDjejda - georges moustaki









Salt, mirant a Girona, pels voltants de les set del matí, primers d'abril de 2013.





Els ulls mig clucs encara. No pensar, sentir. Sentir encara paraules escrites unes hores abans. Sentir la fred del matí que m'eriça els pels dels braços i em fa punyents els mugrons. Esperança. Esperança de no haver-me equivocat posant-me una camisa d'estiu. Paciència. Paciència d'esperar que neixi el dia, de no reaccionar amb cap gest hostil als menyspreus involuntaris de les bones persones, úniques i egocèntriques. Paciència per no confondre en elles les que no ho són tant. Esperança de no ser tant mala persona, únic i egocèntric. Somriure, d'anar a treballar estant de vacances.


No volia pensar... m'hi he esforçat. Però quan he encès el segon cigarret he recordat que encara no havia tret les xancles d'on les vas deixar el darrer dia.

Ara, ja hi he posat remei.










7 comentaris:

joan gasull ha dit...

Un cop posat el remei, ja es pot anar a per altres temes, hagi o no sortit el sol.

culdolla ha dit...

:)

ara ja s'ha tornat a colgar, joan.

Hi ha temes que apreten, cert. La vida mana.

Bona nit.

el paseante ha dit...

Et despertes abans d'hora, vas a treballar quan tens vacances, endreces xancles mentre fumes... Prens vitamines? :-)

Lluís Bosch ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
culdolla ha dit...

no paseante: pomes!
:)

el paseante ha dit...

Espero que siguin de Lleida, perquè les vostres... :-)

culdolla ha dit...

ets malèvol, eh? eH? EH?

tot això ho fas perquè et convidi un capde a salt per anar veure les medes i tastar pomes de l'empordà?

quina barra!!!!

:P


(per cert, me'n vaig al llit que em llevo d'aquí a 5 hores)