dimecres, 11 de maig del 2011

mesura

Em desconec.


M'agrada descobrir cares desconegudes de mi, no pensades, no premeditades. Entenc la distància. No entenc però respecto, silencis. Res no és urgent fins que ho sigui. Em preocupo i callo si penso que no m'esperen. Em preocupo i pregunto si no me'n puc estar.


Em reconec.


En les certeses i en les incerteses. Perdent les pors i fent-me més sincer cada dia. Amb més ganes i amb menys necessitats. Amb un any menys. Amb moltes ganes d'encomanar guapura. En la certesa que avui potser no és el dia però potser ho serà demà.



M'estimo.


Per poder estimar. Per fer-me menys jo i ser més tu. Per ser més jo i fer-me més en tu.



No et busco. Perquè t'espero.



I passo per la vida escoltant els sons que no puc sentir. I vibrant amb les emocions que puc intuir. I amb les que sento.


Amb la mesura de no inventar.

1 comentari:

el paseante ha dit...

És una gran veritat que no pots estimar a la gent si no t'estimes a tu mateix.