dissabte, 14 de maig del 2011

sense solta

plou pesadamenT.
sento la remor com una llosA.
constant, inacabable, inintel·ligible, rondinairE.
i es fa fosc abans d'horA.


plou pesadament i sangonosa,
la pluja que no entenc des d'on davalla;
i ofega la paraula i la mirada
i tanca les escletxes més preuades.


m'ofego de no poder pensar,
de tant com desitjo absentar-me,
de ser i no ser una matèria estable,
de tendir sempre a una fi inexcusable.

2 comentaris:

Rachel ha dit...

que les lletres finals dels primers versos siguin en majúscua té algun significat especial?
per cert, bona l'etiqueta!
petons

culdolla ha dit...

potser era una forma de dir que de vegades començo la casa per la teulada...