dissabte, 15 de juny de 2013

cinc del 14



























i una del 15














6 comentaris:

M. Roser ha dit...

M'agrada admirar la teva "selva" encara que estigui una mica desorganitzada, així sembla més natural i que curioses aquestes plantes que neixen a la uralita.

M'estic mirant aquestes fruites i no en puc treure l'entrellat, semblen prunes???

Bon diumenge.

culdolla ha dit...

són prunes, primerenques, de la mida de les cireres. Avui n'hem menjat per postres de sopar. No són tant dolces com l'any passat, però són les de casa.

Bona nit.

el paseante ha dit...

Val, tu tens una selva, però jo visc a un cop de pedra del Camp Nou. Pá chulo yo :-)

culdolla ha dit...

Tu també tens les teves selves, paseante comediant... al turó, a ponent i tantes altres...

Jo no tinc el camp del Girona a tret de pedra; diumenge ho vaig comptar i estic a 9 minuts amb cotxe. Al Camp Nou em sembla que hi he anat 3 vegades. Però saps què passa? si en un grup amb més de 7 persones ja em trobo incòmode... imagina't quan trobo multituds!
:)

Vés que no vinguis a Girona a veure el Barça com perd la temporada que ve...

:)

Bona nit

el paseante ha dit...

Tant de bo pugui pujar el Girona, malgrat el resultat d'aquesta nit. Molta sort a la tornada.

culdolla ha dit...

No em traurà la són, ja t'ho asseguro...

Conec gent de la feina, de la família, del carrer... que els veig il·lusionats amb el Girona; és la mateixa gent que després no els veig il·lusionats amb projectes socials, ni personals...

Suposo que tothom troba i tria, si pot, les seves parcel·les d'il·lusió. Les meves, encara les busco...