dilluns, 24 de juny de 2013

Simple com la vida





The logical song. Supertramp








Aquest espai, fa molts anys, era una selva on ens colàvem d'estranquis a fumar herba o xocolata -quan n'hi havia- i on fèiem campana d'escola. Un reducte de llibertat dins d'una muralla, i protegits de murs i portes tancades de ferro o rajols. Ara està molt més cuidat, és molt més difícil agafar-hi puces o que et mossegui o esgarrapi un gat semi-salvatge i molt més a l'abast de tothom.

Va ser molt agradable re-visitar la part alta del call. El dia es va estrenar radiant. I passejar i pujar i baixar escales, encara que anéssim amb calma, ens va fer entrar més en calor. 
  
Després van créixer nuvolades suficients per refrescar una mica l'ambient i es va girar airet. No era el dia amb les millors condicions atmosfèriques per fer fotografies panoràmiques, però vam gaudir igualment de la descoberta de racons en la distància.









Ara penso en frases populars com que "no plou mai a gust de tothom" o en aquelles converses d'ascensor o de feina que solen servir per queixar-se del temps que fa o d'alegrar-se del temps que arriba. Ahir, que estàvem molt a gust, el temps que fes era el que menys importava perquè a cada sensació n'hi podíem treure la part bona: si feia caloreta el dia era brillant, si feia fresqueta era ideal per abraçar-se. I és que no hi ha res com sentir-se a gust i poder fer vacances momentànies dels maldecaps del dia a dia.





4 comentaris:

M. Roser ha dit...

De vegades la gent diu com que no sabem de què parlar, parlem del temps...Doncs per mi no és cap excusa , m'agrada observar la natura i veure els senyals que ens diuen si farà vent, si plourà...Suposo que tenir els avantpassats pagesos, condiciona molt. Per això m'agrada que has fet d'home del temps , un dia d'excursió!
Per cert , la foto és de Girona? ho dic pel call, és que no la reconec.
Bona tarda fresqueta, una mica ventosa i assolellada.

culdolla ha dit...

És Girona, M. Roser, des d'un dels punts més alts de la muralla. És una vista des de la part de darrera de Sant Domènech, on hi ha la Facultat de Lletres. A l'esquerra es veu un dels edificis alts de la plaça Catalunya. i si fou prou nítida es podria veure Salt, perquè està feta mirant cap a la Garrotxa.

Segurament no t'agradarà el post que acabo de penjar. No generalitzo mai ni mai poso tothom al mateix sac. Tampoc m'agraden les defenses corporativistes. Arreu hi ha de tot, com m'ha reconegut un tutor aquest matí. Però anem malament quan els dirigents (siguin d'escoles, polítics, sindicalistes o empresaris) no estan per les persones...

Aquí també fa fresca. Però fa goig de viure.

Bona nit.

pons007 ha dit...

Es cosa meva o molts posts fan apologia de les drogues? xD

culdolla ha dit...

És cosa teva, pons. És com allò de veure embarassades quan se n'està. Però tranquil, que no ho diré a ningú.
:P