dimecres, 19 de juny del 2013

Vivències de raro








 Orenella i gladiol. Pau Riba




No sé viure la vida.





Sempre, s-e-m-p-r-e o quasi salvant-ne les excepcions que confirmen la regla, he viscut a destemps dels altres. I això em fa poc comprensible i això em fa poc comprensibles els altres a mi. Des que amb pocs pams vaig començar a llegir-ho tot en castellà (quan vaig llegir la primera cosa en català? què era?), passant per quan aturava el vent a la selva amb botes de goma i una tovallola per capa i per la fosca adolescència i la encara més fosca entrada a la seducció. I tot el que havia d'arribar. Entre mig, una tortura permanent volent entendre el món. Amb dolor físic i angoixa. I sense saber, com he après més tard, molt més tard, que no és cap mal de viure pensant només en allò més immediat i proper i sense demanar-li cap explicació. No entenc encara com funcionen les relacions de les altres persones amb altres persones. És una assignatura que vaig suspendre i de la que no em tornaré a matricular. Només puc entendre les relacions que m'expliquen. Textualment. Em perdo si provo d'entendre perquè les persones es troben per fer costellades amb altres persones que potser coneixen o no, o el sentit de la diversió d'un àpat d'empresa o d'una trobada d'antics alumnes... A moments, amb alguna persona em sembla que em sento capaç d'entendre el seu pensament. Però tot seguit s'obre una llum clara que em diu... "no pensis res que no t'hagi dit". I en aquell moment em sento còmode. Vull guardar alguns d'aquests moments de comoditat. 

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Pot ser complicat això de viure la vida, però com que només en tenim una, es qüestió fer lo millor que poguem ;)

culdolla ha dit...

diuen que el que fa el pot no està obligat a més...

:)

M. Roser ha dit...

Això d'anar a contra corrent em sona bastant...I ni costellades , ni trobades, ni sopars, ui quina atabalament...Viure els petits moments de llibertat!

culdolla ha dit...

durant un temps em pensava que ho havia triat... després em sembla que vaig veure que em venia de fàbrica...

el paseante ha dit...

Normalment, la gent segueix els convencionalismes que algú o alguns han dictat i van dictant. I si no ens agrada compartir aquestes falses tradicions, ens fan sentir rarets com ovelles negres.

culdolla ha dit...

no eren cignes?

:)