dilluns, 13 de juny de 2011

Canvi d'horaris i de costums

Summertime. Janis Joplin.

Demà els petits, i jo amb ells, comencen l'horari intensiu d'estiu. L'horari intensiu vol dir que al matí fan les mateixes hores però a la tarda fan festa i no hi ha extraescolars. No és suportable, diuen, seguir a l'escola amb la calor que fa.  No sé pas si aquest argument és suficient ni si els coneixements de meteorologia dels mestres i professors són prou encertats com per fer una predicció meteorològica...
He estat pendent fins a primers de mes del calendari escolar pel proper curs. Pel que he llegit, la consellera Rigau ho ha canviat tot per no canviar res. Treu la setmana blanca dels sociates però deixa a lliure elecció 5 dies de festa que cada centre podrà determinar. I especifica que, si els hi convé, els podran ajuntar en una setmana. (apludiments!)

D'això, a Salt en diem tenir unes penques molt grosses. (del tema ordinata ja en parlaré un altre dia perquè estic molt serè i calmat i no vull fer-me mala sang)

O sigui, que demà comença l'estiu escolar, que s'acabarà el 12 de setembre. 

Jo també necessito vacances. A la feina que estic ho tinc prou bé i m'ho podré combinar quasi per coincidir amb el pacte que hem fet amb la mare dels nens: setmana sí, setmana no, setmana sí, setmana no, quinzena sí, quinzena no... i la resta a concretar. No sé encara si "anirem" a algun lloc en algun moment. El petit volia que anéssim a l'espai i ja li vaig dir que aquest any ho veia una mica complicat. Quan jo tenia la seva edat, me n'anava de vacances amb la tia Pilar. La tia Pilar era la tia del meu pare i vivia a casa o, més ben dit, tots nosaltres vivíem a casa seva. Una casa que es va edificar per 17.254,60 pessetes (uns cent i pico d'eurus d'ara?) el 1932 i que és on ara segueixo vivint encara.

A l'estiu, la tia i jo agafàvem el carrilet d'Olot. I anàvem a Sant Feliu de Pallarols, o a les Planes (que encara no en dèiem d'Hostòles) i hi passàvem un mes ben bo. Recordo els seients del tren amb barres de fusta. La tia Pilar m'explicava quantes vegades no havien agafat el carrilet per dur sacs de patates cap a Olot i canviar-los per oli que "venia de l'estraperlu". I com la guàrdia civil feia controls als viatges de tornada. I la sort que tenien que mai no havia anat gaire depressa aquell tren, perquè més d'una vegada i de dues, havien hagut de saltar en marxa i seguir fent el camí a peu perquè sinó els hi requisaven el que duien. I sort de no trencar-se cap cama.

La tia Pilar m'ho explicava i devia pensar que no la escoltava. Perquè moltes vegades em va explicar aquelles històries. I jo mirava entre els arbres a veure si veia tricornius i capes verdes. Però mai no ens van requisar res. Tot i que el carrilet feia una mica d'angúnia que veies que, pobret, no podia pujar les pujades... o quan semblava que a les baixades hauríem, per força, de bolcar. 

Ara ja no hi ha carrilet. Només una via verda que ha heretat el seu nom. Em sembla que no prendrem aquesta ruta tot i que m'han parlat molt bé d'un càmping a prop de Camprodon. M'agradaria tornar al pallars on l'any passat vam estar molt a gust. O anar a frança com rossinyols. O tornar al Delta. O quedar-nos, com hem fet tantes vegades. 

Fa poca estona he imprès el calendari d'estiu. Les dues setmanes de juliol que estic em els menuts, seran només amb un o només amb l'altre. Per Sant Joan, per la revetlla, cremarem alguns petards, no gaires. I m'he d'espavilar a netejar la selva o calarem foc a la casa. Si els cremem aquí. Potser només quedarà agost. Quatre o cinc dies de fer alguna escapada.

No cal, és cert, fer grans viatges per fer vacances. Però sortir de casa, seria agradable per tots. Demà, que tindrem tota la tarda, en parlarem largu i tendidu... 

1 comentari:

Joana ha dit...

Aquests canvis que proposen, els fan per fer...
No he vist encara cap proposta que millori el que va fer el "tri".
És molt difícil fer compatible la vida familiar amb la laboral, massa.
Jo també crec que s'ha de mirar de sortir de casa uns dies, ni que no sempre és possible.
El foc el veuré a Ribes de Fresser, cap lloc millor per el sant d'una atea com jo! :)