dijous, 30 de juny de 2011

manca d'habilitats

Conversar pot portar a entendre o a conèixer comportaments no imaginats en l'interlocutor.

Jo era un pare inexistent. Ell era un tutor a qui li suposava professionalitat. L'entrevista estava programada per quinze minuts. Es va disculpar per rebre'm amb tres quarts d'hora de retard. I hi vam estar una hora ben bona.

Conversar i escoltar amb un punt comú d'interès. Descobrir moments perduts i no prou explicitats. Ni explicats. Per ambdues parts.

L'any que ve tornarà a ser-ne tutor. Vam acordar estar en contacte presencial i no. Som conscients que cal buscar estratègies que facin més fàcil l'aprenentatge. Que el facin més interessant i creïble.

Vaig sortir prou content de pensar que algú està d'acord en fer tasca comuna.

Però avui estic molt cansat. I amb ganes de res. Potser tampoc hi vaig ser el dia que van explicar les habilitats que calen per viure.

2 comentaris:

Rachel ha dit...

aquestes les anem aprenent i desaprenent al llarg del camí!
una abraçada

el paseante ha dit...

Aquell dia, on s'explicaven les habilitats per viure, molts vam fer campana, catxis.