dimecres, 1 de juny de 2011

esborro

esborro quan penso que m'he equivocat; també esborro quan penso que el que he escrit donava una visió -ni que fos meva- equivocada o equívoca del que volia expresar.

Fa temps em vaig proposar escriure no impulsivament. No en sé encara.

vomito allò que sento perquè no puc ni vull ni sé parlar de la meva merda com m'han demanat aquest matí i no he sabut acceptar una abraçada sincera que només ha fet brollar llàgrimes tímides que no portaven enlloc ni servien per res i mentres em podria en pensaments absurds que em portaven a més malestar i no n'he pogut sortir i me n'he anat a dormir i m'he aixecat amb els uls botits i el cos dolorit i he pensat que tot plegat és una merda i que quin nyap i després he pensat que tot plegat és una merda i he conduit com si la carretera no fos de merda i el minicotxe tampoc no ho fos i jo no fos el que soc i la vida no fos de merda i he pensat que quina pudor feia tot plegat i jo també i que potser m'ha de venir la regla com a la que m'ha abraçat i a la que no ho ha fet però m'ha trucat per dir-me que som companys i que m'aprecia i que està preocupada per com em sento perquè no enten que pugui estar així i no he sabut dir-li que sóc així i demà serà un altre dia i que ja em sento mig viu i que tampoc sé acceptar-li l'abraçada perquè la vida dona moltes voltes i sé que ha estat sincera i sé que és massa jove i demà l'abraçaré perquè no pensi que sóc un mal paio insensible i egocèntric i perquè es mereix el gest de tornada i perquè no tingui remordiments pels comentaris bromístics que no eren de mala llet i em llevaré amb la certesa si m'adormo de la meva imbecilitat de seguir pensant que el conjunt pesa més que els detalls i que els detalls i els no detalls són foteses i que el que val és la persona ni que em calgui callar per ser més guapo.

Tot plegat, per no res. Per callar d'una puta vegada. Per justificar que la paraula no és vida. Que la vida usa altre llenguatge.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Jo també escric tal com raja, ni que si he aprés a esperar una estona abans no ho faig...
Els detalls, per mi, no son foteses, formen part del tot.
Vinga, amunt!

Vida ha dit...

Si la paraula no és vida, llavors perquè usam tantes paraules? Fés el que sentis que has de fer abraçant o sense abraçar...

culdolla ha dit...

no sé que diu-se

intento un somriure d'acord?