dilluns, 13 de juny de 2011

ratllat

Ara la gent més jove no s'emprenya, no s'enfada ni s'empipa ni es molesta. Ara, la gent més jove es ratlla.

Sí que em feien emprenyar els discus ratllats o simplement picats. Dels vinils, parlo. Però ara entenc el sentit de ratllar-se: "fer una o més ratlles sobre una superfície".

El problema rau en què de tant fer-me ratlles, (i no, no parlo de les de coca sinó de les ratlles que fa anys que em fan), un acaba pensant que és un discu ratllat, sempre encallant-se al mateix punt de la cançó.


Doncs no. Avui he dit prou. I si no ho podia explicar hauria explotat de ràbia. No vull acceptar cap més condicionament. Encara tinc una mica, poca, de dignitat. I no permetré que ningú em falti al respecte. Mai més. Ja estic massa ratllat.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Com ha de ser!
El respecte s'ha de cuidar.

culdolla ha dit...

Va ser un estirabot, Joana. Ho havia de dir i ho crec. He deixat passar 24 hores. M'han seguit punxant. Però contestaré demà amb tota la calma i, si la trobo, tota la bona fe.

Però les coses quedaran clares. Transparents. I si cal anar a judici, hi anirem. No em tornarà a trepitjar l'ull de poll. Ni sense voler.

el paseante ha dit...

Saps què faig jo en aquests casos? Responc amb el silenci, amb la ignorància. No hi ha res que faci més mal que això als creguts. Descobreixen que ja no els necessites, que potser no són superiors a tu.

culdolla ha dit...

hi ha casos en què no és possible, paseante... la història que he referit ja ha durat massa. Només vull el que per llei es va acordar. I quan hi ha terceretes persones pel mig, no s'hi val a aguantar eternament.