diumenge, 12 de juny de 2011

silenci, una altra percepció

he fugit de casa quan era hora de dinar;

el nou audífon m'ha avisat amb tres sons curts que s'acabava la pila. No havia d'escoltar ningú ni anava a buscar cap comunicació. Sortir. Per no anar enlloc. Per no fer-ne cap crònica. Silenci.

Acostumat a viure la música com a banda sonora, se'm fa trist el silenci. Fa massa dies que no escolto música com a part del dia a dia. Com havia fet sempre. Una nova amiga em deia que ella la escolta perquè és massoca. Penso que no és veritat; només és jove. Vaig fer un parèntesi per gaudir una milonga pampeana. Em va tornar al cap cambalache en la veu de serrat des d'una milonga sense lletra. Cambalache que va ser escrita... i encara d'alguna manera és certa.

Silenci. Allò que molts volen. Jo m'hi he anat acostumant. Però em fa por que sigui total. Que no tingui eina per remeiar-ho. Que no pugui canviar la pila.

Quan arribi, potser hauré perdut la por.

Una vegada vaig demanar a qui compartia llit amb mi que es posés cotons a les orelles durant 12 hores. Només ho he demanat una vegada. Hi ha coses que no es poden demanar. O, potser, cal saber a qui es pot demanar què. Les respostes també poden ser aclaridores.

En qualsevol cas, la vida es va cremant com una espelma. Sigui del color que sigui.

5 comentaris:

Vida ha dit...

El silenci, a vegades, és terriblement dolorós, però l'hem de saber escoltar, no és cap incongruència.

Joana ha dit...

Ja t'he comentat d'altres vegades que el cerco, el silenci. Ni que no és el mateix, ho se.
No sabia que duies audífon,i m'acabo de renyar jo mateixa per dubtar si llegeixo bé, ho també vaig accelerada, com gaire bé sempre...
Un petó guapo.

culdolla ha dit...

Com em deia algú, Vida, és molt diferent quan una cosa no la tens perquè tu ho has triat o quan no la tens sense haver-ho triat. Malgrat el to en què em surten els escrits, estic raonablement bé. Prou content de com m'ha tractat i maltractat la vida i prou content de les felicitats que m'ha donat. Estic content de les persones que he estimat i estimo. De saber que no em necessiten. De vegades em dol i també em dona alegria.

No et renyis, Joana; jo sóc el primer de malinterpretar les paraules. I tot i així, vaig fent via. Penso que és bonic (em sembla recordar-ho) poder disfrutar del silenci com un moment de pau. Probablement qui ho aconsegueix és perquè té prou ganes i possibilitats d'escoltar-se; jo, ara, tinc massa fressa dins meu. I no puc baixar el volum.

(paraula de pas: moths)

Tirai ha dit...

Ahir, vaig passar una mala estona quan en un restaurant sorollós no podia sentir el meu acompanyant. Quan vam sortir al carrer va ser un alliberament. Però nosaltres podíem sortir al carrer...

culdolla ha dit...

ja vaig llegir-te, i em vaig alegrar que anés tant bé la retrobada; bon diumenge-dilluns, Tirai.